Matrimoni o patrimoni

En va fer pensar un anunci de la televisió que es veu desaparèixer l’aqüeducte de Segòvia. A l’hora desapareixen el turistes els pintors les porcelletes i moltes altres coses. Un conegut banc diu que no em de passar pena que ell es fa càrrec del patrimoni perquè es mantinguin aquestes activitats vinculades al fantàstic monument.
També cal dir que de les primeres anècdotes sobre el patrimoni que vaig sentir en fer-me càrrec del meu destí a el nostre poble, va ser la famosa venuda del Sant Pere de la nostra parròquia d’Andratx i tots conten l’èpica història i l’enrenou que es va desenvolupar arran del fet.
No fa massa vàrem ser denunciats per la premsa, sobre l’estat de la ermita de Son Orlandis criticant els responsables (en aquest cas la parròquia) per el seu abandó. I per afegitó darrerament vàrem patir l’atac i destrosses que s’han fet per part d’alguns vàndals desconeguts a l’apreciada contrada, afegint aigua al banyat.
Tot això tan sols és una introducció a el tema de fons. L’Església té la força, i capacitat per mantenir el seu patrimoni o en de esperar que caigui per ell mateix? Aquest matrimoni de creences i art pot seguir en davant o en de començar el seu divorci?
Són preguntes que jo em faig i de tot cor no les sé contestar. Per una banda el deixar el patrimoni DE TOTS en mans d’altres administracions no és del tot segur. En remet a algunes actuacions que s’han fet no tan sols al nostre poble, sinó al àmbit autonòmic, a on no s’ha respectat els criteris artístics ni històrics i s’han fet autèntiques aberracions fruit de l’especulació el mal cap i el poderós “Don dobles”.
Per altra banda la nostra Església local no té els recursos suficients per fer front a la conservació i difusió del seu immens patrimoni que tan sols du despeses i cap benefici.
Per mostra la recent RESTAURACIÓ de la rectoria, i dic restauració perquè si la haguéssim feta nova ens hagués costat la meitat. Però el conservar amb la seva fisonomia un edifici d’aquestes característiques valia la pena. Així i tot és un matrimoni massa car per poder-lo mantenir una institució com la nostra.
Jo convit a qualsevol parroquià, o no parròquia, que vengui a revisar les contes de les parròquies i en digui de veritat com podem mantenir tot això. Si no és creient pot ésser que cregui que Déu existeix perquè sinó és per Ell no sé com ho faríem.

Mn. Joan Bordoy i Gibert