Berthelon i el Pare Chevrier

Realment ens trobem que en Berthelon ens posa en contacte en referència a la pobresa del pare Chevrier. No es veu un asceta cercant una posició de heroisme ni res semblant. Tal volta la pobresa que ens mostra el prefaci del comentarista es una pobresa nascuda del mateix evangeli. No podem entendre com se pot tornar algú pobre simplement per un ideal o convicció social. La pobresa que el ens proposa, es una pobresa nascuda de l’Amor. Un Amor diví, nascut d’una lectura i pregària acurada de la Paraula del Mestre.Per un capellà, la paraula pobre pot contemplar, múltiples accepcions. una de les accepcions podria ser, renunciar a no cercar les riqueses. No buscar riqueses, és posar-se a disposició de lo que en un principi vol l’Església. En el meu cas, al front d’una parròquia antiga, el major dels meus esforços es centre en treure el major benefici per poder mantenir la infrastructura arquitectònica i monumental. Tal volta pareix que la closca pesa més que tot el que hi ha dedins. Quant abans era la mostra de la devoció d’un poble, avui pareix que tot el missatge de Jesús quedés reduït a un mena de arqueologia. Son situacions que et fan pensar sobretot pensar con pot ser que nosaltres en diguem cristians, si pareix que no més volem mantenir el tinglado i poca cosa més. Si en ve un pobre, es ver que li puc oferir un lloc acollidor de pregària i una estona d’escolta sincera i un poc de manjar. El cas que no estic satisfet. No sé ben be perquè serveix tot això.En demano si el Pare Chevrier es trobas amb aquesta situació, per altra banda, obeint als seus superiors com en el meu cas, com si mouria.Si pobresa i obediència van de la mà, com ens ensenya el pare Antonio, com pot entendre aquestes coses.Ja sé que se me pot acusar de reduccionisme o simplisme, i que s’ha de veure més enllà del que sembla. Podem recercar qualsevol excusa. Però si algú mira el seu cor i la seva consciència, veu que aquest no es el camí de Jesús.

BBC i la Parròquia (1)

No fa molta estona la parròquia de qualsevol poble o ciutat esdevenia una realitat molt important dins la vida dels habitants d’aquella localitat.
Quasi totes les activitats de la vida, d’alguna forma, tenien una relació estretíssima amb la vida parroquial. Qui era el jove o al·lota que no anava a reunir-se a la parròquia, era el lloc de reunió més adient per a tots. Això comportava que la relació d’activitats fos variada i distinta, la gent es reunia, resava i també celebrava els seus sagraments, entre altres activitats que els parroquians organitzaven.
Avui això ha canviat molt, diria que radicalment, la parròquia ha perdut els seu pes aglutinador que durant molt de temps va gaudir. Aquesta realitat s’ha convertit amb un bell edifici de característiques especials que dóna possibilitats per què la gent s’hi pugui reunir en ocasions especials. Però sols en ocasions en que la societat civil no ho pot substituir. Malgrat tot, és fan esforços per llevar l’únic que li resta a la parròquia, tots hem sentir dir els baptismes civils, primeres comunions civils i les ja molts normals i quotidianes bodes civils. Tota aquesta realitat obre un acurat debat i com que l’Església és ample en opinions i maneres de veure les coses, no ens arribam a posar d’acord.

Per una banda hi ha la postura més radical que opina “ ja esta bé de comèdies”, si no els hi interessa res de l’Església, per què venen a demanar-nos que els facem una simulació del que no creuen? Tanmateix sabem que aquesta gent no tornaran fins que no ens hagin de menester i a més que no col·laboren gaire, ens critiquen i se’n riuen de nosaltres. La solució per aquest sector és: si no hi ha una catequesi i una preparació prèvia, no els podem admetre a rebre aquests sagraments.

Una altra postura més acollidora defensa i qüestiona: qui som nosaltres els parroquians compromesos per negar la gràcia de Déu a ningú. Déu ja sabrà el que fa i alguna cosa queda. Demanar el mínims legals i poca cosa més.

Com podeu comprendre això és una qüestió delicada, que cal examinar-la amb molta atenció i delicadesa.
La parròquia s’ha de convertir amb un local de les BBC (bodes, baptismes i comunions) o és alguna cosa més?
Seria doncs un bon moment per intentar explicar de manera senzilla que és això dels sagraments. Ho farem amb uns quants capítols perquè no sigui tan pesat.