Benvinguts

Les parroquies que configuren la unitat pastoral d'Andratx no son només construccions religioses, sinó grups de cristians que volen viure el seu amor per Jesús i el germans, amb alegria i esperança.

UNITAT PASTORAL D'ANDRATX


telèfon UNITAT PASTORAL - 971 13 64 04 -

upandratx@bisbatdemallorca.com

RECTOR: MN. JOAN BORDOY I GIBERT
- 646405363 -

RESPONSABLE PARROQUIAL: VICENÇ FLEXES ALEMANY - 629024029 -

Parròquia de d'Andratx

Parròquia de d'Andratx
Santa Maria

Parròquia de s'Arracó

Parròquia de s'Arracó
Sant Crist

Parròquia del Port d'Andrtx

Parròquia del Port d'Andrtx
Nostra Senyora del Carme

viernes, 12 de abril de 2013

UNA PASSA MÉS

El sistema capitalista te moltes avantatges, tots coneixem com, des de la llibertat i l’afany de superació, aquest sistema social dona les oportunitats per que qualsevol persona pugi gaudir de l’oportunitat d’emprendre el seu negoci i progressar. No estic per discutir ni entrar en debats si és el millor sistema per regir el món, tan sols, vull destacar que aquest sistema crea fortes bosses de pobresa, no tothom te la capacitat per poder sobreviure dins una mena de “jungla econòmica”. Al nostre país, podríem dir, que aquestes bosses de pobresa encara no són tan sagnants com altres països, encara podem donar una certa protecció social, educativa i sanitari, però sembla que l’estat de benestar s’està acabant. Quan dic l’estat del ben estar, vull dir, a uns drets fonamentals, és ver que, casa, menjar, escola i sanitat, han de ser universals per tothom, “però”, els ciutadans han de gaudir de la possibilitat de poder s’ho guanyar. El problema és que si un ciutadà te la possibilitat física i mental de treballar, perquè ha de rebre prestacions socials o caritatives, en lloc d’una possibilitat per fer feina. La feina dignifica, et fa ser autònom, et dona la possibilitat de ser persona. Si el sistema de lliure mercat no pot xuclar els milions d’aturats, hauria de ser l’Estat que en lloc de donar subsidis donés la possibilitat que treballessin. Ja sé que no és políticament correcte, molts diran que sembla una nova mena d’esclavatge, però si ho pensa’m bé, en ho podríem estalviar amb diacepams i transiliums. El no fer feina, el dependre dels serveis socials o Càritas, no crec que sigui massa agradable, i a la llarga destrueix la persona, donem una alternativa perquè no hagin d’acudir a aquest serveis. Els cristians sabem que sempre tendrem els pobres entre nosaltres, i són el nostre objectiu d’actuació, però el que volem és que la persona sigui lliure, que pugi dur el timó de la seva vida, si tan sols oferim caritat, crea’m uns nous esclaus del subsidi. Treballem tots plegats per assolir que la feina sigui un dret, tant com el de tenir una cobertura social de qualitat. Mn. Joan Bordoy i Gibert