No fa molta estona la parròquia de qualsevol poble o ciutat esdevenia una realitat molt important dins la vida dels habitants d’aquella localitat.
Quasi totes les activitats de la vida, d’alguna forma, tenien una relació estretíssima amb la vida parroquial. Qui era el jove o al·lota que no anava a reunir-se a la parròquia, era el lloc de reunió més adient per a tots. Això comportava que la relació d’activitats fos variada i distinta, la gent es reunia, resava i també celebrava els seus sagraments, entre altres activitats que els parroquians organitzaven.
Avui això ha canviat molt, diria que radicalment, la parròquia ha perdut els seu pes aglutinador que durant molt de temps va gaudir. Aquesta realitat s’ha convertit amb un bell edifici de característiques especials que dóna possibilitats per què la gent s’hi pugui reunir en ocasions especials. Però sols en ocasions en que la societat civil no ho pot substituir. Malgrat tot, és fan esforços per llevar l’únic que li resta a la parròquia, tots hem sentir dir els baptismes civils, primeres comunions civils i les ja molts normals i quotidianes bodes civils. Tota aquesta realitat obre un acurat debat i com que l’Església és ample en opinions i maneres de veure les coses, no ens arribam a posar d’acord.
Per una banda hi ha la postura més radical que opina “ ja esta bé de comèdies”, si no els hi interessa res de l’Església, per què venen a demanar-nos que els facem una simulació del que no creuen? Tanmateix sabem que aquesta gent no tornaran fins que no ens hagin de menester i a més que no col·laboren gaire, ens critiquen i se’n riuen de nosaltres. La solució per aquest sector és: si no hi ha una catequesi i una preparació prèvia, no els podem admetre a rebre aquests sagraments.
Una altra postura més acollidora defensa i qüestiona: qui som nosaltres els parroquians compromesos per negar la gràcia de Déu a ningú. Déu ja sabrà el que fa i alguna cosa queda. Demanar el mínims legals i poca cosa més.
Com podeu comprendre això és una qüestió delicada, que cal examinar-la amb molta atenció i delicadesa.
La parròquia s’ha de convertir amb un local de les BBC (bodes, baptismes i comunions) o és alguna cosa més?
Seria doncs un bon moment per intentar explicar de manera senzilla que és això dels sagraments. Ho farem amb uns quants capítols perquè no sigui tan pesat.
Quasi totes les activitats de la vida, d’alguna forma, tenien una relació estretíssima amb la vida parroquial. Qui era el jove o al·lota que no anava a reunir-se a la parròquia, era el lloc de reunió més adient per a tots. Això comportava que la relació d’activitats fos variada i distinta, la gent es reunia, resava i també celebrava els seus sagraments, entre altres activitats que els parroquians organitzaven.
Avui això ha canviat molt, diria que radicalment, la parròquia ha perdut els seu pes aglutinador que durant molt de temps va gaudir. Aquesta realitat s’ha convertit amb un bell edifici de característiques especials que dóna possibilitats per què la gent s’hi pugui reunir en ocasions especials. Però sols en ocasions en que la societat civil no ho pot substituir. Malgrat tot, és fan esforços per llevar l’únic que li resta a la parròquia, tots hem sentir dir els baptismes civils, primeres comunions civils i les ja molts normals i quotidianes bodes civils. Tota aquesta realitat obre un acurat debat i com que l’Església és ample en opinions i maneres de veure les coses, no ens arribam a posar d’acord.
Per una banda hi ha la postura més radical que opina “ ja esta bé de comèdies”, si no els hi interessa res de l’Església, per què venen a demanar-nos que els facem una simulació del que no creuen? Tanmateix sabem que aquesta gent no tornaran fins que no ens hagin de menester i a més que no col·laboren gaire, ens critiquen i se’n riuen de nosaltres. La solució per aquest sector és: si no hi ha una catequesi i una preparació prèvia, no els podem admetre a rebre aquests sagraments.
Una altra postura més acollidora defensa i qüestiona: qui som nosaltres els parroquians compromesos per negar la gràcia de Déu a ningú. Déu ja sabrà el que fa i alguna cosa queda. Demanar el mínims legals i poca cosa més.
Com podeu comprendre això és una qüestió delicada, que cal examinar-la amb molta atenció i delicadesa.
La parròquia s’ha de convertir amb un local de les BBC (bodes, baptismes i comunions) o és alguna cosa més?
Seria doncs un bon moment per intentar explicar de manera senzilla que és això dels sagraments. Ho farem amb uns quants capítols perquè no sigui tan pesat.
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada