Tornar com infants

Tornar com infants Dues fites tenim durant l’any que fan rejovenir la nostra societat actual. Una fita és el començament d’any i l’altre el començament del curs amb la arribada de la tardor. Aquest curs, escolar i parroquial, ve marcat per les perspectives de la “tardor negre” o “tardor calenta” que alguns il·luminats ens venen profetitzant. Estic convençut que en els temps que corren, no hem de ser massa pessimistes, però si “optimistes informats”, això et pot traduir amb gent que toca de peus aterra. No ens podem deixar doblegar pel desànim, ni per la por per un futur incert. Ben al contrari, els bons mariners es coneixen quan hi ha mal temps. Una bona fita és observar els infants. No per la seva moral, sinó per la seva actitud davant la vida. Els menuts no solen preocupar-se per menjar ni vestits, viuen sense temors el moment, sempre procurant aprofitar el temps al màxim. Pots observar en qualsevol lloc del món, per pobres que siguin, com els infants juguen alegres i despreocupats. Una altre tret que caracteritza els infants és la manca de rancúnia, sempre perdonen, si es disgusten amb un altre nin, al poc temps tornen jugar plegats. També passa si els renya’m, al poc temps actuen com si no hages passat res. La capacitat de demanar perdó, esdevé una característica per imitar. La humilitat de saber demanar perdó, sense pors ni vergonyes, amb disposició de rectificar i aprendre constantment, en lloc de fer-los més petits, els dona la grandesa de la esperança i futur. Totes aquestes característiques infantils els hauríem de conservar els adults amb aquest temps de crisi. No podem renunciar a la responsabilitat i a l’esforç per millorar el benestar propi i social, però, ho podem fer d’una altre forma. Una manera de fer les coses és amb confiança, amb alegria, sense rancúnies, perdonant sempre i amb humilitat, tot això donarà un altra tarannà al nostre entorn, i més possibilitat de retornar a una situació social més justa, pacifica i esperançada. Mn. Joan Bordoy i Gibert